Solucions tecnològiques per a l’estudi de la variabilitat de la freqüència cardíaca, l’estrès i la recuperació
DOI:
https://doi.org/10.51698/aloma.2016.34.2.49-56Palabras clave:
HRV, Sistema nerviós autònom, sobreentrenament, RMSSD, equilibri simpàtic-parasimpàtic.Resumen
La variabilitat de la freqüència cardíaca (VFC) fa referència al temps de l'interval entre batec i batec del cor. Aquest interval no és fix, sinó que oscil·la constantment i la dinàmica d'aquestes oscil·lacions, juntament amb una anàlisi matemàtica adequada, pot aportar una informació molt valuosa sobre l'equilibri del Sistema Nerviós Autònom (SNA) com a responsable del funcionament del cor.
L'anàlisi de la VFC aporta informació sobre qualsevol situació que trenqui l'equilibri homeostàtic en el nostre organisme, és per això que s'estudia la seva variació en algunes condicions associades amb la presència de certes patologies. A l'àmbit de l'entrenament dels esports, donat que l'exercici físic és un agent promotor de l'estrès fisiològic, els canvis de la VFC s'han associat a l'assimilació de les càrregues d'entrenament o certes condicions vinculades a la síndrome de sobreentrenament.
Els avenços tecnològics han aportat solucions per analitzar la VFC, en aquest sentit es presenten diferents opcions de software científic per analitzar en profunditat la dinàmica de la VFC, així com diverses opcions d'aplicacions per a dispositius mòbils que cada cop més ocupen aquest espai en el món de l'entrenament esportiu.
Descargas
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2018 Jose Morales Aznar, Alexandre Yáñez de la Cal, Mònica Solana-Tramunt
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
A partir del número 39(1) 2021, los autores y autoras conservan sus derechos y conceden a la revista el derecho de primera publicación de la obra, registrada bajo una licencia de reconocimiento de Creative Commons Attribution-Noncommercial-ShareAlike (by-nc-sa). Se les anima a los autores que hagan la máxima difusión de su artículo, por ejemplo publicarlo en línea y se les propone que lo hagan (por ejemplo, en repositorios institucionales o en su página web) antes y durante el proceso de envío, porque puede producir buenos resultados y hacer que la obra publicada reciba más citas.
